Vés al contingut

Independent Television

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIndependent Television
Dades
Tipuscadena de televisió
emissora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat limitada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 setembre 1955
Activitat
Produeixtelevisió Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deITV plc
STV Group Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Lloc webitvplc.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0015194 TMDB (empresa): 3448
Facebook: itv X: ITV Instagram: itv Threads: itv Youtube (canal): UCoEqHpK5VNVEBRvwL0EW8Gw TikTok: itv Modifica el valor a Wikidata

Independent Television (generalment conegut per l'acrònim ITV) és una companyia de servei públic de televisió, fundada el 22 de setembre del 1955 amb seu a Londres.[1] Opera diverses xarxes comercials de televisió al Regne Unit, essent establerta el 1955 com a competència de la BBC.[2] ITV és la cadena de televisió comercial més antiga del Regne Unit, i la tercera a Europa per darrere de TMC Monte Carlo i RTL9. Des del 1990 el seu nom legal ha estat el de Channel 3, que si bé no ha estat utilitzat de forma comercial per ITV fou establert en la Llei de Radiodifusió del 1990 per a distingir-lo d'altres cadenes (BBC One, BBC Two i Channel 4).

ITV pertany de forma majoritària a TIV plc, companyia resultant de la fusió entre Granada plc i Carlton Communications el 2004, i que posseeix totes les llicències d'emissió a Anglaterra, Gal·les, la frontera angloescocesa i l'illa de Man. ITV plc utilitza la marca ITV1 per al servei de Channel 3 en aquelles àrees. A més, també està composta per STV (Escòcia) i UTV (Irlanda del Nord), que emeten els mateixos programes però posseeixen llurs pròpies marques en llurs respectives zones.

Els seus canals són ITV1, ITV2, ITV3 i ITV4, a més de CITV i Men & Motors.

Organització

[modifica]

Al contrari d'altres cadenes de televisió al Regne Unit, ITV no pertany a una sola companyia. L'Ofcom atorga quinze llicències per a oferir serveis regionals de Channel 3 en diverses àrees del país. Existeix a més una franquícia nacional separada per a les emissions matinals entre les 6:00 i 9:25AM (GMTV), i dues franquícies a Londres sota el nom ITV London que legalment estan separades: una per a dies laborables i una altra per als caps de setmana. Els últims canvis realitzats en el sistema zonal de llicències daten del 1991, i des de llavors aquestes van sent renovades. A més de GMTV, l'altra franquícia nacional correspon al servei de teletext.

A més d'ITV plc, que posseeix la major part de les llicències, el nord i centre d'Escòcia reben servei de STV. A Irlanda del Nord el servei de televisió és ofert per UTV, mentre que a les Illes Anglonormandes compten amb Channel Television (sota el nom de ITV1).[3]

Servei públic

[modifica]

La garantia que el tercer canal estigui disponible en analògic i digital comporta una responsabilitat, en forma d'emissions de servei públic, que també es demana a la BBC, Channel 4 i Five. Tant ITV com GMTV han d'emetre notícies de servei, programació independent i europea, espais infantils i religiosos, així com garantir subtitulat i audiodescripció. A més, les estacions de Channel 3 han d'emetre espais electorals gratuïts dels partits polítics durant període d'eleccions, i retransmetre alguns actes polítics especials com els pressupostos.[4]

Totes les companyies amb franquícia són membres d'ITV Network Limited. És l'organització que s'encarrega d'organitzar la programació de la cadena i els seus horaris. ITV plc, que posseeix onze de les quinze llicències, és la que domina aquest organisme. La major part de la programació és produïda per ITV Productions, i un mínim del 25% està realitzat per organitzacions independents. A tot això s'hi suma l'emissió d'uns informatius nacionals proporcionats per una companyia comuna (habitualment ITN).

Història

[modifica]
Els estudis Granada es van construir el 1954 per allotjar l'emissora Granada Television. Granada Television va obrir les portes el 1956 i és l'única franquícia que ha continuat sent contractista d'ITV des de la creació de la cadena. Els estudis Granada van tancar el 2013.
La cadena ITV el 1962, després que totes les companyies regionals haguessin començat a emetre

Els orígens d'ITV es troben en l'aprovació de la Llei de televisió de 1954, dissenyada per trencar el monopoli de la televisió que tenia el servei de televisió de la BBC.[5] La llei va crear l’Autoritat Independent de Televisió (ITA, després IBA després de la Llei de Radiodifusió Sonora) per regular estrictament la indústria i atorgar franquícies. Les sis primeres franquícies es van adjudicar el 1954 per a Londres, Midlands i el nord d'Anglaterra, amb franquícies separades per a dies feiners i caps de setmana.[5] El primer servei d'ITV que es va llançar va ser l'Associated-Rediffusion de Londres el 22 de setembre de 1955,[6] i els serveis de Midlands i North es van llançar el febrer de 1956 i el maig de 1956 respectivament. Després d'aquests llançaments, l'ITA va atorgar més franquícies fins que tot el país va quedar cobert per catorze emissores regionals, totes llançades el 1962.

La xarxa ha estat modificada diverses vegades mitjançant revisions de franquícies que han tingut lloc el 1963,[7] 1967,[8] 1974,[9] 1980[10][11] i 1991,[12] durant les quals les regions d'emissió han canviat i els operadors de servei han estat substituïts. Només un operador de serveis ha estat declarat en fallida, WWN el 1963,[13] i tots els altres operadors han abandonat la xarxa com a resultat d'una revisió de la franquícia. Les franquícies de cap de setmana separades es van eliminar el 1968 (amb l'excepció de Londres)[7] i al llarg dels anys es van afegir més serveis; aquests van incloure una franquícia nacional d'esmorzars a partir del 1983 —que operava entre les 6:00 i les 9:25 del matí— i un servei de teletext.[10] La Llei de radiodifusió de 1990 va canviar la naturalesa d'ITV; l'aleshores regulador, l’IBA, va ser substituït per un regulador més lleuger, l’ITC; les empreses van poder comprar altres empreses regionals d'ITV[14] i les franquícies ara s'adjudicaven en funció d'una subhasta al millor postor, amb poques garanties.[12] Aquesta part de la revisió, molt criticada, va veure com quatre operadors es substituïen i els operadors s'enfrontaven a pagaments anuals diferents al Tresor: Central Independent Television, per exemple, només va pagar 2.000 lliures, tot i tenir una regió lucrativa i gran, perquè no tenia oposició, mentre que Yorkshire Television va pagar 37,7 lliures. milions per a una regió de la mateixa mida i estatus, a causa de la forta competència.[12]

Després dels canvis de 1993, ITV com a xarxa va començar a consolidar-se amb diverses empreses que ho feien per estalviar diners deixant de duplicar els serveis que hi havia quan totes eren empreses separades. L'any 2004, la cadena ITV era propietat de cinc empreses, de les quals dues, Carlton i Granada, s'havien convertit en actors importants en posseir entre altres totes les franquícies d'Anglaterra, Gal·les, la frontera escocesa i l'illa de Man.[15][16][17] Aquell mateix any, les dues es van fusionar per formar ITV plc[15][16][17] i les úniques adquisicions posteriors van ser l'adquisició de Channel Television, la franquícia de les Illes Anglonormandes, el 2011;[18] i UTV, la franquícia d'ITV a Irlanda del Nord, el 2015.

El juliol de 2026, ITV plc va acordar vendre la seva divisió de Mitjans de Comunicació i Entreteniment, incloent-hi els seus canals de televisió i ITVX, a Sky per fins a 1.600 milions de lliures, subjecte a l'aprovació reguladora. ITV Studios continuaria sent un negoci separat.[19][20]

Alguns programes emblemàtics

[modifica]
  • Sherlock Holmes (The Adventures of Sherlock Holmes) (produït entre 1984 i 1994 per Granada Television)
  • Agatha Christie's Poirot (en antena des de 1989 i produït per LWT)
  • Armchair Theatre (produït de 1956 a 1968 per ABC, i de forma intermitent durant els anys 1970 per Thames Television)
  • Art Attack
  • Chapeau melon et bottes de cuir (produït entre 1961 i 1969 per ABC)
  • Benny Hill (1969-1989, Thames Television)
  • The Bill (en antena des de 1984, produït per Thames Television)
  • Retorn a Brideshead (Brideshead Revisited) (produït el 1981 per Granada Television)
  • Bullseye (1981-1995 per ATV/Central Television)
  • Cadfael (1994-1998 per Central/Carlton Television)
  • Callan (produït entre 1967 i 1972 per ABC, després per Thames Television)
  • Captain Scarlet and the Mysterons (1967-1968 per Century 21 Productions/ITC)
  • Coronation Street (en antena des de 1960, produït per Granada Television/ITV Productions)
  • Cracker (1993-1996 per Granada Television)
  • Downton Abbey (2010-2015).[21]
  • Emmerdale (en antena des de 1972, produït per Yorkshire Television/ITV Productions)
  • Hornblower (1998-2003 per United Film i Television Productions per Meridian)
  • Inspector Morse (produït entre 1987 i 2000 per Zenith Productions per Central)
  • Midsomer Murders (produït des de 1997)
  • Is It Legal? (produït 1995-1998 per Hartswood Films per Carlton)
  • The Jewel in the Crown (produït el 1984 per Granada Television)
  • Minder (1979-1994, per Thames Television)
  • Mr. Bean (produït 1990-1995, per Tiger Aspect Productions per Thames Television)
  • The Naked Civil Servant (produït el 1975 per Thames Television)
  • Pop Idol (dues sèries produïdes el 2001-2002 i 2003 per Thames Television i 19 Management)
  • The Price is Right (produït inicialment per Independent Television, després per TalkbackTHAMES)
  • Rising Damp (1974-1978 per Yorkshire Television)
  • The Saint (1962-1969 per ITC)
  • Scotsport (1957-2008), a ITV Border
  • Sharpe (1993-1997 per Central/Carlton Television)
  • 3-2-1 1978-1987 per Yorkshire Television)
  • The South Bank Show (en antena des de 1978, produït per LWT)
  • Spitting Image (1984-1996, Central Television)
  • Survival (sèrie documental produïda per Anglia Production des de 1961)
  • The Sweeney (1975-1978 per Euston Films per Thames Television)
  • Thunderbirds (1965-1966 per ATV/AP Films/ITC)
  • Tiswas (1974-1982 per ATV Then Central)
  • A dalt i a baix (Upstairs, Downstairs) (1971-1975 per LWT)
  • Who Wants to Be a Millionaire? (en antena des de 1998 produït per Celador Productions)
  • The World at War (1973-1974, produït per Thames Television)
  • World in Action (1963-1998 per Granada Television)
  • World of Sport produït per LWT)
  • Wycliffe (1993-1998 per HTV/Red Rooster Film & Television Entertainment)
  • You've Been Framed (presentat per Harry Hill)
  • Primeval (amb Douglas Henshall, Andrew Lee Potts, Hannah Spearritt, Lucy Brown, James Murray, Ben Miller, Mark Wakeling, Karl Theobald, Naomi Bentley, creat per Adrian Hodges i Tim Haines, produït entre 2007 i 2009 per Cameron McAllister i Tim Haines)
  • Splash!, primera temporada difoda a partir del 5 gener de 2012.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The Times Digital Archive» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-08-10. [Consulta: 4 agost 2026].
  2. ↑ «1955: New TV channel ends BBC monopoly». BBC Online. Arxivat de l'original el 7 de març de 2008 [Consulta: 20 setembre 2015]. Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Cook, Roger James, (born 6 April 1943), investigative journalist; broadcaster: The Cook Report, ITV, 1985–97; Cook Report Specials, ITV, 1998–2004». The Cook Report. Oxford University Press, 01-12-2007.
  4. ↑ Rodríguez, Eduardo. «La BBC: entre servicio público y mercado | Telos» (en castellà), 05-03-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-30. [Consulta: 4 agost 2026].
  5. 1 2 «Commercial Television: A Guide to the constitution and working of the new service». The Times, 19-08-1955. Arxivat de l'original el 10 agost 2017 [Consulta: 18 gener 2013].
  6. ↑ «1955: New TV channel ends BBC monopoly». bbc. Arxivat de l'original el 7 març 2008 [Consulta: 20 setembre 2015].
  7. 1 2 «No New Independent Tv Companies Appointed». The Times, 09-01-1964 [Consulta: 18 gener 2013].
  8. ↑ «BIG five' pattern for Independent TV». The Times, 22-12-1966 [Consulta: 18 gener 2013].
  9. ↑ «Discussions start on TV contract extensions». The Times, 11-10-1974 [Consulta: 18 gener 2013].
  10. 1 2 Gosling, Kenneth «Breakfast-time television and dual regions for Midlands and the South planned by IBA». The Times, 25-01-1980 [Consulta: 19 gener 2013].
  11. ↑ Gosling, Kenneth «Southern and Westward TV lose franchises and others to be restructured». The Times, 29-12-1980 [Consulta: 19 gener 2013].
  12. ↑ «Rescue Operation' For Tv Company». The Times, 24-09-1963 [Consulta: 18 gener 2013].
  13. ↑ Frean, Alexandra «ITV rule changes herald takeovers». The Times, 25-11-1993 [Consulta: 19 gener 2013].
  14. 1 2 «History». ITV plc. Arxivat de l'original el 19 març 2017. [Consulta: 19 gener 2013].
  15. 1 2 BBC, 2 febrer 2004. Arxivat de l'original el 6 febrer 2021 [Consulta: 19 gener 2013].
  16. 1 2 Guardian, 2 febrer 2004. Arxivat de l'original el 4 febrer 2021 [Consulta: 19 gener 2013].
  17. ↑ «ITV plc buys Channel Television». The Guardian, 18 octubre 2011. Arxivat de l'original el 14 juliol 2014 [Consulta: 19 gener 2013].
  18. ↑ Paul Sandle. «ITV and Comcast's Sky reshape British TV landscape with $2.1 billion de». Reuters, 06-07-2026.
  19. ↑ Barraclough, Leo. «Comcast-Owned Sky Agrees on Terms to Buy ITV’s Broadcast and Streaming Unit (Report)» (en anglès americà). Variety, 25-06-2026. Arxivat de l'original el 2026-07-18. [Consulta: 18 juliol 2026].
  20. ↑ «STV counts cost of ITV peace deal» (en anglès). BBC News, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 2024-06-13 [Consulta: 4 agost 2026].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Independent Television
  • itv.com (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Independent_Television&oldid=38133092»