Eurotower
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | euro  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Gratacel i edifici d'oficines | |||
| Arquitecte | Johannes Krahn | |||
| Empresa constructora | Philipp Holzmann | |||
| Construcció | 1977 | |||
| Obertura | 1978 | |||
| Cronologia | ||||
| 1971 | inici de construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura moderna | |||
| Material | formigó armat, alumini i vidre | |||
| Mesura | 148 ( ) m | |||
| Pisos per sobre el terra | 40 | |||
| Plantes subterrànies | 5 | |||
| Nombre d'ascensors | 16 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Frankfurt del Main (Alemanya) | |||
| Lloc | Kaiserstraße 29 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Fubon Financial Holding Co., Ltd. (en)  | |||
| Ocupant | Bank für Gemeinwirtschaft (1977) Banc Central Europeu (1998–2014) Mecanisme Únic de Supervisió (2015) Institut Monetari Europeu | |||
La Eurotower és un gratacels de 40 pisos i 148 metres d'alçària situat al districte d'Innenstadt de la ciutat de Frankfurt del Main, a Alemanya. L'edifici va servir com a seu del Banc Central Europeu (BCE) fins al 18 de març de 2015, moment en què va ser substituït oficialment per un nou edifici construït expressament per a aquesta finalitat. Va acollir la Supervisió Bancària del BCE fins al 2025.
L'edifici està situat a la Willy-Brandt-Platz, al districte financer de Frankfurt, el Bankenviertel, davant de l'Opern- und Schauspielhaus Frankfurt. Just al costat de l'edifici hi ha una estació subterrània de U-Bahn i una estació de tramvia en superfície.
Història
[modifica]La torre va ser dissenyada per l'arquitecte Richard Heil i es va construir entre 1971 i 1977. El primer llogater principal va ser el Bank für Gemeinwirtschaft. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat per l'Institut Monetari Europeu, el precursor del Banc Central Europeu, que es va establir el 1998.
Fins al 2013, al soterrani hi havia un club i restaurant anomenat Living XXL.
A causa de l'espai limitat a la Eurotower, el personal del BCE també estava distribuït (fins al març de 2015) entre uns altres dos gratacels del Bankenviertel: l'Eurotheum i el número 32–36 de la Neue Mainzer Straße. Això es considerava poc òptim, de manera que a finals de la dècada de 1990 el BCE va iniciar un procés per construir una nova seu en un solar a la zona de l'Ostend de Frankfurt. Originalment, es preveia aplegar tot el personal del banc en un sol lloc; tanmateix, amb l'augment de les responsabilitats del BCE arran de l'entrada en vigor de la Supervisió Bancària Europea, el BCE va mantenir la seva presència a la Eurotower després de la seva remodelació. La construcció de la nova torre va començar el 2008 i es va enllestir a finals de 2014. El novembre d'aquell any, el personal del banc va començar a traslladar-se des de la Eurotower cap a les seves noves oficines a la seu definitiva.
Des de llavors, l'edifici havia acollit el braç supervisor del Banc Central Europeu, amb uns 1.400 empleats treballant a les seves instal·lacions. El 2023, el banc va anunciar els seus plans per abandonar l'edifici i traslladar-se a la torre Gallileo de devers el 2025.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Johanna Treeck (20 de juliol de 2023), ECB to abandon Eurotower in 2025 Politico Europe.
Enllaços externs
[modifica]